L’Empordanès

Figueres

Si bé Salvador Dalí va viure a Cadaqués, París i Nova York, Figueres sempre va ser la «seva» ciutat. Hi va néixer un mes de maig de 1904, i va descobrir-hi una manera d’habitar el món: la de la mirada, el dibuix i el color. Hi va aprendre a rebel·lar-se d’una educació massa estreta. Hi va tenir els primers contactes amb intel·lectuals i artistes, hi va exposar per primera vegada, hi va portar els amics de Madrid, com Lorca i Buñuel. Hi va tornar de gran, sempre, i sobretot, va decidir que el museu de la seva obra havia de ser a la «seva» ciutat. És per això que va moure fils per convertir l’antic teatre municipal de Figueres en el Teatre-Museu Gala-Salvador Dalí. Finalment, hi va morir un 23 de gener de 1989. Dos dies després, la ciutat va acomiadar-lo massivament. Des de llavors, està enterrat a la cripta del seu teatre-museu, a quatre-cents metres de la casa natal.

Ordis

La història d’un sabater trastocat per la mort d’un fill i l’abandonament de l’esposa va inspirar Carles Fages de Climent per escriure el poemari La balada del sabater d’Ordis que fou il·lustrat per Salvador Dalí, autor també de l’epíleg del llibre publicat el 1954.

El protagonista és un boig que sortia al carrer els dies de tramuntana per intentar dirigir el vent amb una canya. Uns altres protagonistes del poema són el poll i la puça, una parella que anava pels pobles tocant un manubri i que van ser immortalitzats també per Dalí en una obra escultòrica que es troba al Teatre-Museu.

A més, en aquest municipi també hi tenia casa Alexandre Deulofeu, amic d’infantesa del pintor.

Port de la Selva

Tot i que la figura de Dalí sempre s’associa amb Cadaqués, també va tenir relació amb la seva rival del Cap de Creus, perquè a Port de la Selva estiuejaven algunes amistats com Alexandre Plana, J.V. Foix i Josep Maria de Sagarra. A més, segons explica al llibre El mite tràgic de «L’Angelus» de Millet (1963), va ser aquí on va veure un joc de cafè decorat amb una reproducció d’aquell quadre.

Dins el terme municipal de Port de la Selva hi ha el monestir de Sant Pere de Rodes que Dalí visità diverses vegades interessat per la teoria d’Alexandre Deulofeu, que hi situava l’origen del romànic a l’Empordà.

Selva de Mar

Durant la dècada de 1960, Carles Fages de Climent va obrir en aquesta població un local anomenat El Celler d’en Climent”, barreja de boîte i de galeria d’art.

Dalí va col·laborar en la promoció de l’establiment i, a més, el setembre de 1964, se li va dedicar una exposició d’homenatge al pintor surrealista, que es va presentar a la inauguració amb espardenyes i barretina.

El Celler d’en Climent era un bon exemple de la vida artística i nocturna de l’Empordà d’aquella època. Anys més tard, Dalí va dissenyar el logotip d’una altra discoteca, el Rachdingue, de Vilajuïga, de la seva amiga Miette.

Cadaqués

Abans que el pintor la situés al mapa de l’art mundial, aquesta població del Cap de Creus ja era freqüentada per artistes com Eliseu Meifrèn o Ramon Pichot, de qui el jove Dalí va prendre exemple als seus inicis.

Cadaqués era el lloc d’estiueig de la família i allà va passar els estius d’infantesa i adolescència Salvador Dalí. Durant els llargs i lluminosos dies estiuencs tenia tot el temps del món per dedicar-se als pinzells i, a més, la seva germana Anna Maria acceptava gustosa fer-li de model, sobretot entre 1923 i 1925.

Diversos indrets de Cadaqués, com cala Nans, Port Dogué, la casa Colom, l’illot d’Es Cucurucuc, l’ermita de Sant Sebastià, la punta d’Es Sortell, la torre de les Creus, Es Baluard, l’església de Santa Maria, l’ermita de Sant Baldiri, l’illa de Portlligat, la muntanya del Paní o els bancals de vinyes i oliveres apareixen en diverses pintures.

Mas Juny (Palamós)

Aquesta particular barraca situada als terrenys del Mas Juny, a prop de la platja Es Castell de Palamós, va ser construïda per ordre del mecenes Alberto Puig Palau seguint un disseny de Dalí, perquè el seu amic hi pogués pintar amb tranquil·litat.

L’artista coneixia l’indret perquè l’havia freqüentat en temps del propietari anterior, el pintor Josep Maria Sert. Durant una de les visites, el germà de la dona de Sert, el príncep Alexis Mdivani es va matar en un accident de cotxe quan acompanyava la seva amant Maud Thyssen. El tràgic incident va inspirar Dalí per pintar Suburbis de la ciutat paranoico crítica (1935).

Agullana

Al cementiri d’aquesta localitat hi ha enterrada Lídia Noguer, la dona que va vendre la primera barraca de Portlligat a Dalí i que s'acabaria convertint en casa seva. Va viure a l’asil Gomis d’aquest poble durant els darrers anys. De jove va allotjar a casa seva Eugeni d’Ors amb qui va arribar a obsessionar-se.

Quan Lídia va morir el 1946, Ors va escriure l’epitafi d’una làpida que va pagar el pintor, però no es va poder col·locar fins al 1989 perquè la dictadura ho havia impedit en el moment del traspàs. L'epitafi deia: «Descansa aquí, si la tramuntana la deixa, Lídia Noguer de Costa, sibil·la de Cadaqués que per la inspiració màgica dialècticament fou i no fou a un temps Teresa la Ben Plantada. En el seu nom, conjuren a cabres i anarquistes els angèlics».

Llers

Aquest és el poble originari del llinatge dels Dalí. A més, el 1924 el pintor va il·lustrar el poemari Les bruixes de Llers amb el qual el seu amic Carles Fages de Climent debutava al món de la literatura. Per a Dalí també va ser el primer treball en el camp de la il·lustració editorial.

Santuari dels Àngels

El casament catòlic de Gala i Dalí és un episodi poc conegut de la vida de la parella. Es va celebrar en la més estricta intimitat el divendres 8 d’agost de 1958 a dos quarts d’onze del matí al Santuari dels Àngels. El capellà encarregat d’oficiar la cerimònia va ser Francesc Vilà, rector de Fornells de la Selva i anteriorment de Cadaqués.

Per celebrar l’enllaç el matrimoni va dinar al restaurant Can Manolo del Pont de la Barca, situat a l’entrada de Girona i després van retre visita al bisbe Narcís Jubany.

Massís del Montgrí

El perfil d’aquesta sinuosa serralada que separa l’Alt i el Baix Empordà evoca un gegantí bisbe «ajagut», en què el castell representa l’anell l’episcopal. De fet es coneix com el «bisbe mort», si bé altres hi veuen la silueta d’un pit i el mugró. Per als empordanesos és una icona d’aquesta terra i moltes vegades Dalí incorporava la característica silueta als seus quadres. Fins i tot la va pintar a la tapisseria d’un sofà que hi ha al Teatre-Museu.

Girona

El patró de la ciutat, sant Narcís, i el miracle de les mosques que foragitaren els francesos, sempre va cridar l’atenció de Dalí, que va dedicar-los diverses obres i textos. A més el 1924 hi va ser empresonat per les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera durant un quants dies.

El pintor —que va participar en un parell d’exposicions col·lectives del GEiEG a principis dels anys vint— va visitar Girona en múltiples ocasions. El 1925 ho faria acompanyat de Federico García Lorca, segons recullen autors com Antonina Rodrigo o Ian Gibson.

A la seva obra pictòrica apareixen referències gironines a El descobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom, on es pot veure el campanar de l’església de Sant Feliu, o a Sant Narcís, obra que el mateix Salvador Dalí va donar al Museu de l'Empordà l'any 1971.

Roses

Si bé Cadaqués i Portlligat són els paisatges més presents a les obres dalinianes, també hi apareix alguna vegada Roses. D’allà era originària la seva àvia paterna, Teresa Cusí Marcó, i els Dalí s’hi solien aturar a visitar-hi els parents quan anaven a Cadaqués, aprofitant que en el temps de les tartanes el trajecte durava cinc hores i havien de fer un descans. De petit Dalí hi anava sovint per acompanyar el seu pare per feines de notaria.

La visió de la plana i la platja abans d’arribar a Roses va ser un paisatge que quedà gravat en la memòria del pintor, tal com es pot apreciar en alguns quadres dels anys trenta.

Vila-sacra

Si per a Dalí el centre del món era l’estació de Perpinyà, per al seu amic i escriptor Carles Fages de Climent aquell honor havia de ser per a Vila-sacra, tal com va defensar en una conferència de 1956. En aquella xerrada va proposar que Dalí fos l’arquitecte d’una gran catedral que s’havia de construir al poble del Far d’Empordà ajudat per Ramon Reig, Joan Bonaterra i Claudi Díaz.

El pintor li va seguir el joc i tant el dia del seu homenatge (1961) com el de la inauguració del Teatre-Museu (1974) va demanar que la comitiva oficial sortís d’aquesta vila.

Peralada

Dalí sempre donava la benvinguda als seus convidats a Portlligat amb una copa de cava rosat de Peralada. L’artista era un gran amic de Miquel Mateu, propietari del Castell de Peralada, que sempre que va poder li donà un cop de mà. Per exemple, va ser gràcies a ell que va aconseguir finançament per al Teatre-Museu.

A més, va ser al castell de Peralada on Dalí va ser investit membre del Capítol de Cavallers del Vi (1966) i on va tenir lloc una entrevista entre el pintor i Franco (1970). En una altra estada al castell va aprofitar la trobada per prendre els darrers apunts per al quadre que va dedicar a la neta del dictador.

Molí de la Torre

Va ser en aquesta casa senyorial, tocant a Figueres, on Dalí es va recuperar d’una malaltia que va patir als dotze anys. El Molí de la Torre era propietat de la mezzosoprano Maria Pichot (coneguda artísticament com a Maria Gay) i el gestionava el seu germà Pepito Pichot.

Allà va descobrir la pintura d’un altre dels germans, l’impressionista Ramon Pichot, gran amic de Picasso, de qui hi havia nombrosos quadres a la casa. Per al jove Dalí, l’obra de Pichot va ser un estímul per impulsar la seva vocació artística.

Dalí inclou a Vida secreta... una narració eròtica d’adolescent que situa en aquesta casa.

Empúries

El jaciment d’Empúries va ser un dels llocs que Dalí va voler ensenyar a Federico García Lorca durant la visita que li va fer el 1927. L’espai va impressionar el poeta, que va publicar un poema a la famosa revista avantguardista L’Amic de les Arts acompanyat d’una il·lustració del pintor titulada El poeta en la platja d’Empúries. A més, l’escriptor de Granada es va inspirar en un mosaic emporità per escriure El sacrifici d’Ifigènia, un text que no s’ha localitzat. Segons Reynolds Morse, durant aquesta època Dalí s'inspira en una columna de les restes d'Empúries per pintar La font.

Perpinyà

Tot i que no formi part de l’Empordà, Perpinyà és una localitat clau en l’obra daliniana. Allà era on Gala facturava les maletes i els quadres per anar a París amb tren. Segons explicava el pintor era en aquells moments, tot esperant a l’estació, que se li acudien les idees més genials. A partir d’aquí va desenvolupar la teoria que el centre del món era l'estació de tren de Perpinyà.

Inspirat per aquesta idea va pintar Gala mirant Dalí en un estat d’antigravitació en la seva obra d’'art «Pop-Op-Yes-Yes-Pompier», on es poden contemplar els dos personatges angoixats de «L’Àngelus» de Millet, en un estat d'hibernació atàvic, dempeus en un cel que pot esclatar de cop i volta en una gegantina creu de Malta al bell mig de l'estació de tren de Perpinyà, on l'univers sencer ha de començar a convergir (c. 1965), conegut popularment com L’estació de Perpinyà. El 1965 hi va organitzar un «viatge triomfal» des de Ceret. En arribar a la ciutat nord-catalana va ser aclamat per la multitud que l’esperava.

El 2007 la companyia francesa de ferrocarrils (SNCF) va obrir un edifici de convencions al costat de l’estació anomenat Centre del Món, en homenatge a Dalí.

Castell de Quermançó

Aquesta fortificació d’origen medieval situada dalt d’un turó del municipi de Vilajuïga és molt popular a l’Alt Empordà, tant per la seva singularitat com per ser l’escenari de diverses llegendes. La més coneguda explica que als seus voltants hi ha enterrada una cabra d’or feta amb els tresors d’un rei sarraí.

Era un indret que fascinava Salvador Dalí, tant, que l’artista va arribar a fer algunes gestions per comprar-lo. Segons deia, la seva intenció era instal·lar-hi un orgue monumental que funcionés en bufar la tramuntana i posar un rinoceront que vigilés el fossat per impressionar els turistes.

Vilabertran

Aquí va ser on Dalí va fer alguns dels seus primers exercicis de pintura a l’aire lliure sota les ordres del professor Juan Núñez. Per a la gent de Figueres, Vilabertran era un lloc habitual on anar de passeig, i per l’artista tenia un significat especial perquè hi tenia casa el seu amic Ramon Reig.

Vilabertran es converteix en Horta Fresca, en un esbós de novel·la juvenil que va titular "Tardes d’estiu" (1920). Quan Dalí redacta "Dali News a Nova York" (1947) profetitza que en el futur «Vilabertran coneixerà riqueses innombrables i serà visitat per viatgers de tots els països». I en el guió de la pel·lícula "El carretó de carn" (1948-1965) vol que en el petit llac de Vilabertran hi conflueixin Nietzsche, Freud, Lluís II i Marx.

Púbol

Aquí hi ha un dels vèrtex que formen el triangle dalinià juntament amb Figueres i Portlligat.

El 1969 el pintor va comprar el castell de Púbol per a Gala, amb la promesa que només la visitaria amb el seu permís. L’artista es va implicar en la remodelació de l’edifici i decorà unes quantes sales, com ara el sostre de la sala dels Escuts.

El castell va ser el refugi de Gala durant els últims anys de la seva vida i quan va morir el 1982, va ser enterrada a la cripta de l’antic celler, coneguda com la sala del Delme. Després hi va anar a viure Dalí. Va ser allà on va pintar Sense títol. Cua d’oreneta i violoncels. Sèrie de les catàstrofes (c. 1983), considerat el seu darrer quadre. Arran d’un incendi a la seva habitació, el 1984 l’artista es va traslladar a la Torre Galatea de Figueres.

Actualment el castell de Púbol està gestionat per la Fundació Gala-Salvador Dalí i està obert al públic.

Portlligat

A Portlligat, Dalí va trobar el paisatge de blaus purs i còdols marítims que caracteritzarien el seu llenguatge pictòric.

Havia conegut aquest indret de jove, quan hi anava d’acampada amb els amics durant els estius. A partir de 1929, quan començà la relació amb Gala i es va incorporar al moviment surrealista, comprà una barraca de pescadors a Lídia Noguer per convertir-la en el seu habitatge i taller.

En tornar dels Estats Units, el 1948, va ser la residència habitual de la parella i es convertí en epicentre de l’activitat artística, mediàtica i social de Dalí. Actualment, la casa és oberta al públic i forma part del triangle dalinià juntament amb el Teatre-Museu i el castell Gala-Dalí de Púbol.