La Família

Salvador Dalí Cusí

Davant el seu pare, Dalí se sentia com el fill de Guillem Tell. Per això, el 1930, es va fotografiar amb una garota al cap: era la seva poma. I la mirada a la càmera era l'expressió de qui pot morir a mans de qui t'ha donat la vida.

Per ell, el seu pare, Salvador Dalí Cusí, notari de professió i persona molt respectada a Figueres, va ser una figura vital. L'admirava i el temia al mateix temps, tal com s'intueix als retrats que li va dedicar durant els primers anys. Després, com a surrealista i seguidor de la psicoanàlisi, la figura paterna va ser font constant d'inspiració, sobretot després del trencament familiar durant la dècada dels anys trenta.

Felipa Domènech Ferrés

Felipa Domènech Ferrés era el pal de paller de la família. Potser perquè va perdre el seu primogènit quan encara era un infant, es va abocar als fills que van venir després, començant per Salvador Dalí, que sempre va admetre haver estat un nen molt protegit. Els retrats que Dalí dedicà a aquella mare amorosa i abnegada el 1918 i el 1920 reflecteixen ja una mirada trista, quasi premonitòria.

El 1929, al quadre Parfois je crache par plaisir sur le portrait de ma mère l’artista hi va escriure «Parfois je crache par plaisir sur le portrait de ma mère» ('A vegades escupo per plaer sobre el retrat de la meva mare'). Aleshores ja estava immers en el moviment surrealista, que volia acabar amb les institucions burgeses com ara la família, però per al seu pare, que no estava per vel·leïtats modernes, allò era una inacceptable ofensa a la difunta esposa i va desheretar Dalí i el va fer fora de casa.

Salvador Dalí Domènech I

El 12 d’octubre de 1901 va néixer Salvador Dalí Domènech. El primer Salvador. Només va viure 22 mesos, va morir el primer d’agost de 1903 a conseqüència d’un refredat gastrointestinal infecciós. El matrimoni va voler passar pàgina de seguida i al cap de nou mesos i deu dies tenien un altre fill, a qui també van posar Salvador. El segon. El nen va créixer amb la presència del record del seu germà difunt i amb la sensació que usurpava un lloc que no li pertocava.

Va ser un tema recorrent al llarg de la seva trajectòria artística, tan literària com pictòrica. Cap al 1963, per exemple, va pintar Retrat de meu germà mort, que no es basa en fotos del primer Salvador sinó en les d’un infant més gran. Potser va voler imaginar com hauria estat si hagués sobreviscut.

Anna Maria Dalí Domènech

Juntament amb la seva mare, la seva germana Anna Maria és la figura femenina més important durant els anys de joventut de Dalí. Bona prova d’això són els múltiples retrats que li va dedicar, entre els quals hi ha el cèlebre Figura en una finestra (1925).

El vincle entre germans es va anar esquerdant a mesura que el pintor s’endinsava en el surrealisme i sobretot quan va començar la relació amb Gala. La situació va arribar a un punt de no retorn el 1949 quan ella va publicar Salvador Dalí vist per la seva germana. Aquelles memòries no van agradar a l’artista i de fet hi ha estudiosos que asseguren que Jove verge auto-sodomitzada per la seva pròpia castedat (1954) és una resposta al llibre i a l’enfrontament amb Anna Maria, amb qui gairebé no es va tornar a parlar mai més.

Gala

Qui coneix la trajectòria de Salvador Dalí sap que Gala li va canviar la vida per sempre. Es van conèixer el 1929 quan ella estava casada amb Paul Éluard, de qui es va separar per començar una relació amb el figuerenc. Allò va provocar un gran trasbals a la família Dalí: era una dona separada, deu anys més gran que Salvador, russa i amb una filla, Cécile.

El seu nom real era Elena Ivanovna Diakonova. El fet de quedar sempre en un segon pla va fer que mentre que per a uns era «només» la musa de l'artista, per altres era una perversa manipuladora que feia anar Dalí per on volia. Ni una cosa ni l'altra. La parella es va complementar a la perfecció i Gala va tenir un paper fonamental en la consolidació artística de Salvador Dalí quan va començar a obrir-se camí a París.

Maria Anna Ferrés Sadurní

A Dalí, la dèria artística li venia per part de mare. La seva àvia materna, Maria Anna Ferrés, procedia d’una família dedicada a la importació i venda de productes de carei, i a això es va dedicar a Barcelona fins que, ja gran i retirada, va anar a viure a Figueres amb l'altra filla, Catalina. Allà va ajudar a tenir cura dels infants a qui entretenia explicant històries i proposant-los treballs manuals que ella dominava amb destresa. De fet, als dos retrats que li va dedicar Dalí ens la presenta cosint.

Sembla que la dona de seguida va intuir el talent de Salvador. Segons Anna Maria Dalí, a Salvador Dalí vist per la seva germana, poc abans de morir, l’àvia li va comentar al metge que la visitava: «El meu net serà un gran pintor. El millor pintor català».

Catalina Domènech Ferrés

Es pot dir que Dalí va tenir una segona mare. Poc després que el notari Dalí es casés amb Felipa Domènech, la seva germana Catalina va anar a viure al mateix edifici del carrer Monturiol. La tieta es va implicar en la criança dels seus nebots i encara ho va fer més arran de la mort de Felipa. La relació va ser tan íntima que el 1922 es va acabar casant amb el seu cunyat. Tot i això, pel seu tarannà discret sempre es va mantenir en un segon pla. Tant és així que malgrat el canvi d’estatus, a Figueres va continuar sent coneguda per «la tieta» la resta de la seva vida.

Igual que la seva germana, tenia molta habilitat amb les mans i es confeccionava els barrets que vestia (de jove havia après l’ofici de barretaire a Barcelona). No és estrany, doncs, que Dalí la retratés vestint una de les seves creacions.

Teresa Cusí Marcó

Tot i que no va tenir gaire presència a la seva vida quotidiana perquè residia a Barcelona, la figura de l’àvia paterna del pintor, Teresa Cusí Marcó, ajuda a entendre el seu impuls vital a la rebel·lia.

Nascuda a Roses el 1844, va abandonar el seu marit per Galo Dalí. La parella va canviar l’Empordà per Barcelona i van tenir tres fills (un d’ells el pare de l’artista). Inicialment es van aprofitar de la bonança econòmica que vivia la capital catalana però després va venir la ruïna i el 1886 Galo es va suïcidar desesperat pels deutes. El tema es va convertir en un tabú per a la família, que mai en parlava. Teresa va morir el 1912, quan Dalí tenia vuit anys.

Llúcia Gispert de Montcanut

Malgrat no ser de la família, la mainadera Llúcia Gispert de Montcanut va ser una persona molt important durant la infantesa de Dalí. Durant tota la vida, l'artista va recordar històries i anècdotes d'aquesta dona que tant ell com la seva germana van tenir amb gran estima i a qui tenien gran afecte. El retrat que li va pintar Salvador el 1917 ja deixa entreveure la bonhomia d'aquella dona gran d'ulls blaus i lluminosos.