Moltes vegades, quan s’explica la biografia d’una gran personalitat, es deixa de banda l’etapa primerenca i tot el que implica. Però com recorda encertadament l’adagi popular, ningú neix ensenyat. Fins i tot les ments més brillants de la humanitat han necessitat mestres per iniciar el seu procés de formació. En el cas de Dalí va tenir alguns docents, ja des del parvulari, que van ajudar-lo a encaminar els passos per poder canalitzar el seu enorme potencial creatiu. El talent, sense treball ni mètode, no serveix per construir una carrera artística com la de Dalí. I això és el que li van aportar els seus mestres.

Tampoc es poden deixar de banda les amistats que va fer durant els anys d’infantesa i joventut. Alguns dels vailets amb qui jugava al carrer o amb qui compartia les classes de l’institut s’acabarien convertint en personalitats empordaneses de primer nivell. De la mateixa manera que quan va anar a Madrid, els companys de barrila de la Residencia de Estudiantes esdevindrien referents de la cultura universal com ell mateix.

Esteve Trayter Colomer

Esteve Trayter Colomer

Va ser el primer mestre que va tenir el pintor durant els seus anys de parvulari a l’Escola Municipal. Trayter, col·leccionista, dibuixant i francòfil, utilitzava un innovador mètode pedagògic basat en la conversa i el joc que s’inspirava en les teories del docent alemany Friedrich Fröbel. Aquesta manera de fer va ajudar a despertar la creativitat de Salvador Dalí.

A més, va ser en aquella època primerenca quan va descobrir les il·lusions òptiques i les dobles imatges que després influirien en la seva trajectòria artística.

Juan Núñez Fernández

Juan Núñez Fernández

Núñez va ser professor de Dalí tant a l’Escola Municipal de Dibuix el 1916 com a l’Institut Ramon Muntaner i de seguida es va adonar de les seves aptituds artístiques. Segons va deixar escrit el pintor mateix al seu diari de joventut, el professor el va animar a abocar-se al món de l’art i es va comprometre a parlar amb el seu pare perquè no posés impediments en la seva formació artística.

Dalí sempre va tenir paraules de reconeixement per aquell docent, que li va ensenyar les bases de la tècnica, li va inculcar la necessitat del treball disciplinat i li va ensenyar a gravar.

Federico García Lorca

Dalí va conèixer l’escriptor andalús a la Residencia de Estudiantes de Madrid. Tot i que Federico García Lorca era una mica més gran, de seguida van establir una forta amistat gràcies a interessos compartits com ara la música popular i tradicional amb què s’havien criat de petits, l’entusiasme per la poesia de Rubén Darío i la fascinació per França.

La relació era tan bona que el 1925 i el 1927 el pintor el va convidar a Figueres i Cadaqués i la família Dalí el va acollir a casa amb els braços oberts. Durant aquells anys, als quadres del jove Salvador solia aparèixer alguna referència al seu amic, però la relació es va refredar arran de l’enamorament no correspost de Lorca i al progressiu distanciament intel·lectual de Dalí i Buñuel amb l’artista andalús.

Luis Buñuel Portolés

Luis Buñuel va arribar a Madrid procedent d’Aragó amb la idea de ser enginyer agrònom però es va acabar convertint en director de cine.

Va passar set anys a la Residencia de Estudiantes i va fer amistat amb Dalí i Lorca. Aquell triangle, al qual es va afegir Pepin Bello, es va trencar, en part, perquè el cineasta no acceptava l’homosexualitat del poeta i considerava que era una mala influència pel pintor. A més, mentre ell i Dalí s’acostaven al surrealisme, Lorca amb obres com Romancero gitano es mantenia fidel a un art més popular i tradicional i allò els va acabar de separar.

La ruptura definitiva va arribar amb la famosa pel·lícula Un chien andalou (un gos andalús), en què Lorca es va sentir al·ludit. A la llarga, però, Buñuel també s’acabaria distanciant de Dalí per la poca implicació político ideològica del pintor i per l’inici de la seva relació amb Gala.

Imatge: Salvador Dalí. Luís Buñuel a Cadaqués, c. 1929

Jaume “Met” Miravitlles Navarra

Jaume «Met» Miravitlles Navarra

El que acabaria sent comissari de Propaganda de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil, va ser un dels millors amics d’infantesa i joventut de Dalí. Van anar a classe junts als Maristes i a l’institut i van compartir cel·la el 1924 quan foren empresonats a Girona per les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera.

El 1929 va participar en el rodatge d’Un chien andalou en què apareix al costat del pintor fent de marista. Després van coincidir a Nova York, on Miravitlles s’havia exiliat, i es trobaven molt sovint a l’Hotel Saint Regis per rememorar la Figueres de la seva adolescència. Posteriorment es van retrobar a Figueres i col·laboraren en la creació del Teatre-Museu Dalí.

Carles Fages de Climent

Carles Fages de Climent

La coneixença amb aquest escriptor tan particular es remuntava als anys del Col·legi la Salle on tots dos van estudiar primària. Sense arribar a ser amics íntims, van mantenir molt bona relació al llarg de tota la vida i col·laboraren en diversos projectes creatius.

Dalí va il·lustrar el seu primer poemari titulat Les bruixes de Llers i posteriorment també el llibre El sabater d’Ordis. A més, el pintor va exposar al local nocturn que Fages de Climent va obrir a la Selva de Mar durant els anys seixanta i li va dedicar l’aquarel·la El Crist de la tramuntana.

Joan Subias Galter

Subias va ser el germà gran que no va tenir mai Dalí. Cinc anys més gran que Salvador, era un gran coneixedor del món artístic i dels moviments d’avantguarda que s’estaven gestant a Europa. Subias de seguida es va adonar del talent de Dalí i va fer gestions perquè l’Ajuntament de Figueres li encarregués el cartell de les Fires de la Santa Creu de 1922.

Bona prova de la influència que Joan Subias va tenir sobre el geni surrealista és que el seu nom apareix citat en diverses ocasions en el seu dietari juvenil.

Joan Xirau Palau

Va coincidir amb Dalí a l’Institut Ramon Muntaner i fou un dels principals integrants de la revista Studium, sustentada econòmicament pel seu pare, Ramon Xirau Llorens.

Per l’amistat que tenien, va acompanyar moltes vegades Dalí mentre pintava a l’aire lliure i, a més, el visitava sovint al seu taller.

Posteriorment va estudiar farmàcia. Després de la guerra es va exiliar a Mèxic i va retornar a Figueres el 1955. Dalí el va retratar a Banyista (1924) i també va fer un dibuix del seu germà Joaquim.

Ramon Reig Coromines

Va fer amistat amb Dalí a l’Escola Municipal de Dibuix i la van continuar a l’institut durant el batxillerat. Tots dos compartien la passió per l’art i sovint sortien a pintar els entorns de Vilabertran, on la família de Reig tenia una casa.

A diferència de Dalí, Reig sempre va preferir l’aquarel·la, tècnica que va dominar fins a tal punt que se’l considera un dels grans referents del paisatgisme empordanès. A més, va ser un dels promotors del Museu de l’Empordà, del qual fou conservador fins que es va morir.

Alexandre Deulofeu Torres

És un dels personatges més singulars de la Figueres del segle XX. Amb Dalí eren veïns de carrer i van créixer jugant junts. Després van coincidir a l’institut.

Malgrat estudiar farmàcia i química, fruit de la seva enorme curiositat va desenvolupar la teoria matemàtica de la història que permetia preveure els cicles de les civilitzacions i els imperis.

Deulofeu va ser alcalde de Figueres durant la guerra i després es va haver d’exiliar. A partir dels anys cinquanta, el retrobament entre Dalí i Deulofeu va donar lloc a una relació caracteritzada per les seves inquietuds sobre tot el que estava relacionat amb la història i la ciència, sempre temes recurrents de les seves converses.

Melitó «Meli» Casals

Aquest fotògraf originari de Vic i format a Barcelona va arribar a Figueres el 1944, on va obrir un estudi a la Rambla. Gràcies a la seva feina i al seu caràcter feu amistat amb la gent del món de la cultura de la ciutat com ara Ramon Reig, Carles Fages de Climent o Montserrat Vayreda.

A partir del 1948, quan Dalí es va instal·lar a Portlligat, el pintor i el fotògraf van col·laborar assíduament i els seus serveis eren requerits per retratar els nous quadres, les performances o la mateixa Gala.

Va ser ell qui, a petició de l’alcalde de Figueres, proposaria a Dalí el 1960 la donació d’una de les seves obres al museu de la ciutat, el Museu de l’Empordà. Dalí va accedir no només a donar-ne una, sinó a dedicar-li a Figueres un museu sencer. Dalí el va fer patró de la Fundació Gala-Salvador Dalí el 1984. El fons Meli relacionat amb el pintor, que consta de vuit mil negatius, ara està custodiat per la Fundació.