Pensaments profunds

És de sobres coneguda la influència que van tenir les teories psicoanalítiques de Sigmund Freud en l’ideari del moviment surrealista. Ara bé, Dalí va anar un pas més enllà. La lectura del llibre La interpretació dels somnis el va marcar profundament i va ser el primer pas en un camí personal i artístic que el portaria a crear el que ell mateix va anomenar «mètode paranoico crític», pensat per abordar la realitat barrejant la percepció i la projecció subjectiva.

Els seus grans temes pictòrics van anar en sintonia amb les qüestions preferides de la psicoanàlisi i sobretot va abordar la mort i el sexe amb teles tan remarcables com el Rostre del gran masturbador (1929).

La Segona Guerra Mundial i el llançament de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki van tenir un fort impacte en Dalí. La descomunal capacitat destructiva d’uns artefactes construïts a partir d’unes teories físiques basades en l’estudi de les partícules més petites de la matèria (els àtoms) va coincidir en el moment en què va decidir retornar a Portlligat. Aleshores va anunciar que abraçava el misticisme deixava enrere la seva etapa més sacrílega i antireligiosa. Ara bé, sovint matisava que es tractava d’una «mística nuclear».

El seu quadre més famós d’aquesta etapa és Leda atòmica (1947- 1949), on Gala i els objectes que l’envolten estan en suspensió.

Gairebé com una evolució natural fruit de l’interès per l’atomisme, la trajectòria daliniana va desembocar en una nova etapa inspirada per les teories sobre l’antimatèria del físic alemany Werner Heisenberg. Ho va explicar el mateix artista al seu Manifest antimatèria publicat el 1958 com a part del catàleg de l’exposició de la Galeria Carstairs de Nova York.

Aquest període va estar caracteritzat per una particular obsessió per la banya dels rinoceronts perquè segons el pintor estava construïda amb una espiral logarítmica perfecta.

Dalí va seguir amb atenció els grans avenços científics del seu temps i quan el 1962 l’Acadèmia Sueca va concedir el Premi Nobel a James Watson i Francis Crick pel descobriment de l’estructura de l’ADN, va quedar seduït per la bioquímica.

Després d’haver utilitzat la matèria i l’àtom com a fonts creatives, va ser el torn de tot allò que tenia a veure amb l’origen de la vida. Ara bé, no es va limitar a l’àmbit científic sinó que ho va vincular al misticisme i a la religió.

Una de les seves obres més destacades d’aquell període ja dona pistes només amb el títol: Galacidalacidesoxiribunucleicacid (homenatge a Crick i Watson) (1963).

Dennis Gabor va ser un altre Premi Nobel que va influir en el treball de Dalí. El 1971 aquest físic d’origen hongarès va rebre el guardó per la seva recerca sobre l’holografia. Aquesta tècnica avançada de fotografia permetia crear imatges en un suport pla però que feien l’efecte de ser tridimensionals gràcies a l’ús d’un raig làser que gravava microscòpicament la pel·lícula.

El pintor de seguida hi va trobar aplicacions artístiques i ho va utilitzar per presentar obres que provocaven la confusió visual de qui les contempla, com és el cas de Dalí d’esquena pintant Gala vista d’esquena eternitzada per sis còrnies virtuals provisionalment reflectides a sis miralls vertaders. Obra estereoscòpica (1972-1973).

Els últims anys de la seva vida, Dalí es va interessar per la teoria de les catàstrofes enunciada pel matemàtic francès René Thom el 1950 i que, a partir dels anys setanta, va tenir més reconeixement gràcies al seu deixeble Christopher Zeeman.

L’objectiu d’aquesta teoria és analitzar els canvis bruscos en entorns aparentment estables i es basa en la transformació de conceptes abstractes en formes geomètriques. Aquestes teories li van servir a Dalí per reinterpretar el mite del rapte d’Europa al quadre El rapte topològic d’Europa. Homenatge a René Thom (c. 1983).