L'Empordanès
Els indrets i els paisatges on va néixer i créixer van acompanyar Dalí al llarg de tota la seva trajectòria creativa, i formen un atles personal que enfonsa les arrels en la seva geografia més íntima.
Quan Dalí va voler convertir els Estats Units en una tela, va pintar una ampolla de Coca-Cola al centre d’una composició titulada Poesia d’Amèrica. L’obra data de 1943, quan ja feia tres anys que residia als Estats Units fugint de la Segona Guerra Mundial.
Des de la primera vegada que havia viatjat als Estats Units, el 1934, es va adonar que s’hi estava gestant un nou món, dominat pels grans mitjans de comunicació que treballaven per satisfer les masses, ansioses d’emocions cada vegada més fortes. Segurament en va ser conscient per primera vegada el 1936, quan va ser portada a la revista Time.
Ell, que sempre va defensar que el gran públic entenia millor l’art que «els intermediaris culturals», va abraçar entusiasmat aquella manera de fer americana i va participar en tota mena de projectes creatius. Fins i tot la decoració d’aparadors de grans magatzems com els Bonwitt Teller de la Cinquena Avinguda. La seva proposta, carregada d’elements surrealistes i provocadors va voler ser modificada pels propietaris de l’establiment. Disconforme pel canvi, Dalí en va intentar restaurar la idea original, però es va produir un incident en què una banyera trencaria una de les vidrieres de l’aparador. Per culpa d’aquell episodi va acabar detingut. No hauria pogut tenir millor campanya de promoció. Des d’aleshores no hi va haver un sol dia als Estas Units que algun mitjà parlés de l’artista català.
Mentrestant Dalí continuava ampliant horitzons. Fascinat pel cinema, va anar a Hollywood. Allà va conèixer els seus admirats germans Marx, a qui definia com «tres surrealistes americans». El director Alfred Hitchcock li va demanar ajuda per rodar l’escena del somni que Gregori Peck i Ingrid Bergman comparteixen a Spellbound (‘Recorda’). Després va col·laborar amb Walt Disney i, malgrat que el projecte no va fructificar del tot, va quedar-ne el fascinant curt animat Destino, produït el 2002.
El geni surrealista també va saber aprofitar l’arribada de la televisió per construir el seu personatge. Quan l’aparell va irrompre a les llars americanes les marques se’n van servir per enlluernar la població amb la publicitat, que va trobar en Dalí un aliat. I després faria el mateix quan va tornar a l’Empordà. Des d’aquí va treballar per tota mena de productes comercials, des de begudes alcohòliques fins a xocolata.
Pensaments profunds
Lluny de l’aparent frivolitat pública, Dalí sempre s’interessà per la ciència i se’n va servir com a font d’inspiració. La seva obra té lligams amb la física, la biologia, l’òptica... i, evidentment, la psicoanàlisi.
El Gran provocador
Des dels anys d’infantesa viscuts en aquesta casa, Dalí sempre va voler cridar l’atenció. A l’edat adulta ho va portar a l’extrem i va desenvolupar una perspectiva pròpia del que entenia per expressió artística.