Figueres

La ciutat de Dalí

Fronterera i afrancesada, oberta i comercial, burgesa i pagesa alhora, laica i republicana, inquieta i amb una forta tradició democràtica. Així era la Figueres de començament de segle XX, la ciutat on va néixer aquell qui n’havia de ser el pintor universal. Les persones no s’entenen sense els llocs que les han vist créixer. Dalí i la ciutat de Figueres n’és un cap exemplar.

Resseguir la història de la ciutat és entendre en quin context vital, humà i cultural va créixer el fill del notari Dalí. Una ciutat que, durant la vida de l’artista, va viure canvis i transformacions. Si les primeres dècades van ser modernitzadores i esperançadores −la seva situació de ciutat de frontera i a prop del mar, amb una plana agrícola fèrtil i ampla eren immillorables−, la Guerra Civil va suposar una gran ferida. Després, la postguerra va convertir-la en una ciutat de salconduits i, com tot el país, d’una forta repressió. Una situació que als anys seixanta va començar a canviar amb l’arribada del turisme. Si bé Dalí s’havia convertit en una figura cosmopolita, mai es va desvincular de la «seva» Figueres. Amb els anys, aquell nen que va néixer al número 6 del carrer Monturiol l’hauria de convertir en una ciutat universal.