El Gran provocador

Fins l’esclat de la Segona Guerra Mundial París va ser la capital cultural mundial i triomfar allà era assegurar-se l’èxit. Dalí s’hi va instal·lar el 1929 després d’entrar al moviment surrealista.

Tot i que el col·lectiu s’identificava amb el comunisme i la lluita de classes, ell sempre va sentir-se fascinat per l’alta societat i va començar a assistir a les seves trobades on va tenir l’habilitat de convertir-se en el centre d’atenció.

(Matrimoni Noailles, l’Âge d’Or)

Freqüentar els salons de l’alta burgesia li va permetre trobar finançament per alguns projectes. Per exemple, el matrimoni de mecenes Charles i Marie-Laure de Noailles va finançar la producció L’ Âge d’or rodada per Buñuel i Dalí després d’haver vist Un chien andalou.

(Grup del Zodíac)

L’artista figuerenc de seguida va comprendre que l’alta societat seria una bona font d’ingressos que podria garantir-li tranquil·litat econòmica. Ho posà en pràctica amb el grup del Zodíac, format per 12 membres de l’elit, alguns fins i tot provinents de la noblesa. Cada membre li comprava a Dalí un quadre anual, cadascun d’ells en un mes diferent. Així, es garantia uns ingressos fixos i, de passada aconseguia que les seves teles entressin a les millors cases de París.

(La Societat Secreta del Pa)

Algunes de les seves propostes mai van materialitzar-se com la Societat Secreta del Pa, que va presentar durant una vetllada a casa de la princesa de Polignac. Pretenia fer aparèixer un pa de quinze metres al mig d’un carrer parisenc i després repetir l’operació amb pans més grans a altres ciutats fins a provocar la histèria col·lectiva.

Malgrat que aquesta idea no va cristal·litzar, al llarg de la seva vida sí que va fer algunes accions amb pans de grans dimensions.

(Esmòquing afrodisíac)

Dalí duia a terme accions artístiques que cridaven l’atenció, fent servir tota mena d’estratègies. Una de les més conegudes va ser l’«esmòquing afrodisíac». Consistia en una jaqueta coberta amb copes que omplia de Pippermint -un licor de menta molt de moda aleshores i al qual s’atribuïen propietats afrodisíaques- i que, a més, estava decorada amb petits sostenidors a la solapa. Aquell va ser un dels seus objectes surrealistes més populars.

La capital anglesa va acollir la primera exposició surrealista el 1936. La mostra col·lectiva va ser rebuda amb certa controvèrsia per què algunes veus acusaven aquells artistes de ser «una colla de joves que no tenien el valor de prendre’s res seriosament».

Dalí va ser l’encarregat de pronunciar-ne la conferència de cloenda. La va titular «Les veritables fantasies paranoiques», i hi defensava els avantatges de submergir-se en l’inconscient. Coherent amb aquella idea, es va presentar a fer la xerrada vestit amb un escafandre.

L’espectacle gairebé acaba amb tragèdia: en treure’s l’escafandre, el públic va presenciar commocionat el pàl·lid rostre de Dalí, que havia estat a punt d’ofegar-se. El geni va categoritzar l’episodi com «la mesura exacta d’aquell dalinià element dramàtic que no deixa d’acompanyar els meus actes i les meves empreses més trivials».

A París Dalí va conèixer Harry i Caresse Crosby, un matrimoni nord-americà amb aspiracions intel·lectuals que eren assidus de la vida social de la capital francesa. Caresse va intuir que una figura com Dalí triomfaria als Estats Units i va ajudar-lo a fer els primer passos a l’altre costat de l’Atlàntic. L’acompanyà durant la travessia amb vaixell -viatge que aterria l’artista- i organitzà la primera trobada amb els periodistes que Dalí de seguida aprofitaria.

(Primera visita)

Dalí va visitar Nova York per primera vegada el 1934 i ja hi va recollir els primers èxits. Per acomiadar-se de la ciutat va participar en un dels primers happenings de la seva vida, en un ball de disfresses que va tenir lloc a un local de moda anomenat Le Coq Rouge que el pintor es va preocupar de decorar amb motius surrealistes per a l’ocasió.

El títol de l’acte era «Bal onirique» i es va demanar als convidats que hi assistissin disfressats del seu somni recurrent. Tant Dalí com Gala van presentar-se abillats de manera sensacional: mentre ell simulava ser un aparador amb uns sostenidors a l’interior, ella anava guarnida amb cel·lofana vermella i tocada amb un barret que simulava un nadó naixent-li del cap. Aquella particular vestimenta va cridar l’atenció de la premsa, que publicà fotos de la parella a la festa. Algun mitjà ho va interpretar com una al·lusió a l’assassinat del fill del famós aviador Charles Lindbergh, ocorregut poc abans, i això va encendre encara més el debat.

(Hotel Saint Regis)

A partir d’aquell moment, cada vegada que tornava a Nova York buscava la manera de cridar l’atenció amb les seves accions artístiques des del moment mateix en què desembarcava al port.

La seva base d’operacions era l’Hotel Saint Regis. A l’instant, l’establiment es convertia en l’escenari on qualsevol cosa podia passar. Era habitual veure’l passejar pel vestíbul amb el seu ocelot, guarnit amb una capa decorada amb abelles mortes o conversant al bar de l’hotel amb els hostes, a qui s’adreçava barrejant català, castellà i francès.

La seva popularitat era tal que turistes i novaiorquesos s’acostaven a l’hotel per veure’l en acció. Ara bé, quan el pintor volia tractar temes seriosos amb algú, es tancava a la seva habitació i el personatge desapareixia. Un bon exemple de la dualitat daliniana.

(Documental Dalí in New York)

La personalitat de Dalí va connectar amb les noves generacions d’artistes pop dels anys seixanta. Andy Warhol el tenia com un referent i el cineasta underground Jack Bond va voler aprofundir en la seva figura a Dalí in New York. La càmera el va seguir durant les setmanes de preparatius per a l’exposició de 1965 a la Huntington Hartford Gallery. Al film es pot veure l’artista creant escenes al·lucinants per mantenir viu el seu mite. Per exemple, durant la inauguració de la mostra es va dedicar a pintar mentre els gitanos nord-catalans Manitas de Plata i José Reyes cantaven flamenc. O també, dies després, va fer una performance en què acabà dins un taüt cobert de monedes mentre el seu ocelot se li passejava pel damunt.